Aquest mes de maig ha aparegut als mitjans de comunicació i s’ha fet viral a les xarxes socials el projecte de recerca Celiacasa, liderat pel Dr. Francisco José Pérez Cano, investigador de l’Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA-UB). Molts de vosaltres ens heu preguntat què en sabem i si realment pot arribar a bon port. Doncs bé, us n’expliquem els aspectes més rellevants a continuació.

El projecte impulsa el desenvolupament d’una proteïna recombinant inspirada en la neprosina, un enzim digestiu present en plantes del gènere Nepenthes, optimitzada per degradar el gluten amb elevada activitat i estabilitat en models experimentals. Aquesta glutenasa podria mantenir activitat en un pH gàstric àcid, un tret diferencial respecte d’altres enzims estudiats fins ara que tendeixen a perdre eficàcia en condicions gàstriques.

 

1. Un avenç prometedor en recerca

Els resultats preliminars suggereixen que aquesta molècula podria degradar el gluten en condicions gàstriques, un aspecte especialment rellevant perquè molts enzims estudiats fins ara perden activitat en aquest entorn. En models experimentals, la molècula ha mostrat estabilitat i activitat durant el procés digestiu.

 

2. Es troba encara en fases preliminars

Tot i que els avenços són encoratjadors, volem recordar que es tracta d’una investigació en fases inicials. Fins ara, la Celiacasa s’ha estudiat en models de laboratori, simuladors digestius i models animals preclínics. Caldran estudis clínics en humans per confirmar-ne la seguretat, l’eficàcia i les dosis adequades.

 

3. No serà un substitutiu de la dieta sense gluten

Actualment, no hi ha evidència científica que permeti considerar aquesta estratègia com una alternativa a la dieta sense gluten, que continua essent l’únic tractament segur i efectiu per a la malaltia celíaca.

En cas que els estudis futurs siguin satisfactoris, aquesta aproximació podria plantejar-se com una ajuda complementària en cas d’exposicions accidentals o traces involuntàries de gluten, especialment en situacions puntuals com els àpats fora de casa.

 

4. Una línia de recerca que se suma a altres estratègies internacionals

Actualment, diferents grups de recerca d’arreu del món treballen en noves estratègies terapèutiques complementàries per reduir l’impacte de les ingestes accidentals de gluten en persones amb malaltia celíaca i altres trastorns relacionats amb el gluten. Tot i això, cap d’aquestes estratègies substitueix avui dia la necessitat de seguir una dieta sense gluten estricta.

 

5. Celiacasa, projecte guanyador d’una beca de l’Associació Celíacs de Catalunya

En 2025, el projecte “CELIACASA: Acostant l’enzim glutenasa a les persones sensibles al gluten”, liderat pel Dr. Francisco José Pérez Cano, investigador de l’Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA-UB) va guanyar la Beca Vicente Varea 2025 atorgada per l’Associació Celíacs de Catalunya.